El Dia Internacional de la Dona, que se celebra el 8 de març, recorda la lluita de les dones per aconseguir igualtat i drets. Va sorgir a partir de moviments socials i laborals al segle XIX i XX. És una ocasió per reconèixer els èxits de les dones i per cridar a l’acció per combatre les desigualtats de gènere. En molts llocs del món es fan esdeveniments per conscienciar i promoure la igualtat entre homes i dones.
El Dia Internacional de la Dona se celebra amb marxes, activitats culturals, xerrades i campanyes que parlen de la igualtat entre homes i dones i dels drets de les dones. També, es reconeixen els èxits de les dones en molts àmbits. És un moment per parlar dels avenços i els reptes que encara queden en aquesta qüestió.
I per commoure aquest dia parlarem d’una dona molt important, Alicia Alonso.
L’Alicia Alonso va ser una ballarina i coreògrafa cubana molt famosa. Va néixer el 21 de desembre de 1920 a L’Havana, Cuba, i va morir el 17 d’octubre de 2019. Va ser molt reconeguda en el món de la dansa clàssica i una de les millors ballarines del segle XX.
Des de ben jove, va començar a formar-se en la dansa i va destacar pel seu gran talent i dedicació. Va protagonitzar papers importants en ballets clàssics com “Giselle”, “El llac dels cignes” i “La bella dorment”, entre d’altres.
El 1948, va fundar el Ballet Alicia Alonso, que més tard es va convertir en el Ballet Nacional de Cuba. Sota la seva direcció, la companyia va ser molt reconeguda internacionalment per la seva tècnica i expressió artística.
Alicia Alonso també va crear noves coreografies que combinaven la tècnica clàssica amb la cultura cubana i llatinoamericana.
A més de ser una gran ballarina i coreògrafa, va ser una figura clau en la promoció de la dansa a Cuba i al món. El seu llegat és molt important en la història de la dansa.
Sant Elm és una antiga ermita a la ciutat de Sant Feliu de Guíxols construïda damunt d’una fortificació. L’ermita del Sant Elm és un lloc emblemàtic de Sant Feliu de Guíxols porta molts anys és bastant vell ja, però encara es conserva adequadament.
Per arribar a l’ermita és molt complicat, ja que és un lloc, amb bastant carretera que hi està molt desgastada, a part és complicat arribar-hi també perquè hi ha molts camins connectats amb la carretera per anar-hi, el recomanable és utilitzar un vehicle, sigui cotxe o moto, o el tren que dona voltes per Sant Feliu.
Quan ja hi ets al cim de tot que és on hi és l’ermita hi ha molt bones vistes, ja que hi ha una espècie de ‘‘mirador’’, és molt bonic ser-hi en l’ermita i més en el capvespre o clarejar, perquè les vistes al mar et donen molta de tranquil·litat, aconsegueixes veure unes vistes molt boniques si vas al capvespre o clarejar. És molt bon lloc que si estàs a sant Feliu de Guíxols has de visitar.
Era una feina que pensava que m’agradaria perquè jo anava al CAU i estic amb contacte amb nens i nenes, i perquè quan anava a l’institut sempre acabava ajudant als meus companys de classe. També vaig pensar que era una bona feina a nivell de sou i a nivell d’horaris .
Quants anys portes sent professor ?
Porto quatre anys.
En quins instituts has estat treballant?
Primer vaig treballar a la Salle de Girona, després a Vidreres a un institut públic, a Blanes vaig estar a l’Institut Serrallarga , que vaig e dos anys treballant allà. Abans de venir a aquest l’institut vaig treballar a Santa Perpètua de la Mogoda, i més tard ja vaig venir a l’Institut Sant Elm.
Només has fet classes a instituts o també a escoles de primària ?
Només he fet classe als instituts.
En quina/es escoles/ instituts has estat millor? Per què ?
La veritat és que aquí, a l’Institut Sant Elm hi estic molt bé, tant amb el professorat com amb l’equip directiu, que també és molt important. Però, amb el tema dels alumnes sí que és veritat que he tingut bon “rotllo” amb tots, però amb el professorat aquí especialment hi estic molt bé.
Hi ha algun institut que no voldries tornar-hi? Per què?
Hagués pogut repetir tots els instituts als què que he estat, però sí que és veritat que aquest equip directiu és molt proper per exemple, i hi ha d’altres que no és així, llavors és més complicat, però no he tingut cap mal rotllo a cap institut.
Sempre has volgut ser professor? T’han interessat altres professions? Quines?
No he sigut el típic que des de petit ha volgut ser alguna cosa en concret, m’he anat trobant el que tenia ganes de fer i al final he acabat aquí, però no és que volgués ser alguna cosa en concret.
Què et va motivar a ser professor de Física i Química ?
Bé, al final jo vaig estudiar Física i Química a la universitat; llavors si volia ser professor havia de ser o de Física i Química, de Matemàtiques o de Tecnologia. He provat una mica Física i Química i Matemàtiques, i la veritat és que m’està agradant to. És veritat que ara estic fent més Física i Química, per tant, l’any que ve continuaré sent professor d’aquesta assignatura, però també m’agradaria ser de Matemàtiques o d’Anglès, ja que també m’agrada bastant.
Què és el que més t’agrada i el que menys de ser professor?
El que menys potser diria quan has de marcar límits als alumnes si ja tens un grup que costa molt, això és el que se’t fa més pesat, arribar un dia a casa i pensar: “Avui no he aconseguit que aquell alumne estigués interessat amb la matèria”. Això sí que és veritat que et desgasta, no desconnectes perquè estàs pensant amb això. I, la part positiva és que igual que hi ha aquesta càrrega negativa hi ha la càrrega positiva d’estar bé amb el professorat, els alumnes amb els que sí que t’hi entens i els que tens més bona relació.
Quins cursos has fet? Quins t’han agradat més ?
Ara sí que és veritat que estic fent molt de Física i Química de 2n ESO i m’agrada perquè és el primer cop que fan aquesta assignatura, i està bé perquè pots fer activitats bastant “xules”. Però, les activitats són més dinàmiques comparat amb 2n de Batxillerat, i també és diferent el tipus de relació que tens amb els alumnes.
T’agradaria ser professor d’universitat?
No és una cosa que descarti, però crec que perds més la sociabilitat i aquella relació que tens amb els alumnes, com per exemple els de l’institut.
Quin mètode utilitzes a les teves classes?
Vaig provant, no tinc cap mètode en concret, però sí que és veritat que m’agrada molt fer activitats més dinàmiques.
Quines són les teves debilitats com a professor?
Soc bastant caòtic i vull fer moltes coses, i si no estructures bé la classe i si no tens clar què prioritzes, vols fer massa i perds la dinàmica de la classe i la major part de la classe no et segueix.
Has tingut alguna cosa que t’hagi marcat molt? I alguna que t’hagi marcat, però que sigui dolenta?
Sempre hi ha situacions desagradables amb alumnes, com per exemple amb el tema de l’homosexualitat, amb o típic que et diguin “maricón” o coses així, i coses positives, moltes, però la millor, la relació amb els alumnes.
Fas alguna activitat després de l’horari escolar?
Aquest any faig bastantes coses, faig CrossFit, vòlei, faig anglès i ara tinc molt de temps lliure el cap de setmana, per estar amb la família i els amics.
L’institut Sant Elm porta en peu més de setanta anys, va obrir les seves portes amb el nom de Liceu Abat Sunyer l’any 1952.
Aquest actualment està dividit en dos edificis, dels quals consten de 31 aules repartides en cinc plantes a l’edifici principal i dos a l’edifici nou. En total, l’institut consta de quatre zones d’esbarjo repartides per tot el centre. Hi trobem dos punts d’entrada, situats als punts nord i sud de l’edifici, i tres entrades comunicant els edificis. Les seves vistes immillorables al mar des del pati principal fan únic a l’institut Sant Elm.
L’estat actual de l’institut, fent referència a les instal·lacions, és un dels punts cal millorar respecte a la qualitat general del centre. Aquesta no afecta en el nostre aprenentatge però sí a la imatge que aquest reflectia envers els estudiants. Respecte al material, l’institut consta amb el necessari, però aquest no és de la qualitat considerablement adient.
Com ja hem comentat anteriorment, al nostre centre hi ha 22 aules, comptant amb el gimnàs, a l’edifici principal. Tanmateix, trobem 9 aules al nou. Seguidament, hi trobem 8 banys, en total.Considerem que les instal·lacions podrien tenir una millor qualitat, i alhora tenir una major extensió.
Des del punt de vista estudiantil, les instal·lacions manquen de modernitat i lloc per a tots els alumnes que hi cursen, tot i així, la poca grandària del centre fa del lloc un espai familiar i més acollidor.
Martina Barbé, Andrea Peinado, Aura Pujol i Emma Xirgu
En aquest món on les dones han lluitat moltíssim per tenir igualtat i reconeixement que es mereixen, el Dia de la Dona és un dia molt important, per reconèixer la seva valentia.
Per commoure aquest dia parlaré d’una dona molt important, Amèlia Earhart. Amèlia va néixer el 24 de juliol de 1897 a Atchison, Kansas, va demostrar des d’una edat molt jove el seu amor per l’aventura i l’exploració. Tot i els desafiaments i prejudicis de la seva època, es va convertir en una pilota de l’aviació, desafiant els límits establerts per a les dones en aquest camp.
La seva determinació i valor la van portar a trencar nombrosos rècords i a deixar un llegat inoblidable a la història de l’aviació. Entre els èxits més destacats d’Amèlia hi ha el seu vol transatlàntic en solitari el 1932, convertint-se en la primera dona a aconseguir volar sola.
La seva valentia i determinació van inspirar innombrables dones a seguir els seus somnis, sense importar les adversitats que enfrontessin.
En aquest Dia de la Dona, mentre celebrem els èxits de les dones, recordem a pioneres com Amèlia Earhart, la valentia i la visió del qual continuen il·luminant el camí cap a un futur més igualitari i ple de possibilitats per a tots. Que el seu llegat ens inspiri a desafiar les expectatives, perseguir els nostres somnis i volar tan alt com les nostres ales ens treguin.
Malauradament, és un tema de molta importància, ja que es veu amb força regularitat, sobretot a les escoles i instituts, majoritàriament entre els nens de 7 a 14 anys i de vegades fins i tot en edats més grans.
Com sabem, tracta de maltractaments físics, psicològics o verbals d’una persona cap a una altra, de vegades entre diversos contra un, amb comportaments molt violents o intimidatoris.
Aquestes persones que exerceixen l’assetjament escolar ho fan per imposar el seu poder a través de constants amenaces, insults, agressions, burles, etc., i així tenir-lo sota el seu domini. Això pot durar mesos o fins i tot anys, aquestes persones que ho fan són fills que en general pateixen de violència familiar o directament els pares; manca d’atenció, falta de respecte, cops i més. D’altra banda, les víctimes en general pateixen callades, el maltractament intimidatori els fa sentir dolor, angoixa i moltes pors fins al punt que en qualsevol cas pot portar conseqüències devastadores com autolesionar-se o suïcidar-se.
A parer meu els pares o tutors que tinguin a càrrec nens han de tenir molta atenció amb ells, involucrar-se prou, conèixer bé el seu ambient, amb qui es relacionen tant a l’exterior com per internet, clarament amb límits malgrat la seva privadesa, etc.. I donar-los molta confiança perquè els expliquin qualsevol cosa que els hagi passat a l’escola. És molt important que tant la família com els tutors treballin en equip. Si, per contra, el fill presenta comportaments agressius amb faltes de respecte i no es pot controlar cal cercar ajuda professional, ja que si es detecta a temps serà més fàcil controlar-lo i que pugui tenir un progrés bo la persona i de la mateixa manera si també notes que el teu fill és poruc, insegur, no vol socialitzar o van malament les seves notes cal parlar creant molta confiança perquè pugui expressar-se.
Cal tenir en compte tots els senyals dels nens perquè hi ha altres tipus d’assetjament escolar com els que es desenvolupen a l’escola o institut, però per part de professors o la família.
Jo si fos professora i presenciés una cosa similar com l’assetjament escolar el primer que faria seria intentar frenar-ho, intentaria parlar tot sol amb la persona que estigués patint aquest assetjament, conèixer més el seu ambient i comunicar-ho als pares per si podem ajudar-lo d’alguna manera entre tots i si faria falta anar a un psicòleg per poder ajudar-lo a processar tot això.
Actualment, la majoria dels centres educatius són declarats espais lliures de mòbils. Per alguns, aquesta decisió és la correcta i per altres, majoritàriament els estudiants, és desencertada. Aquesta norma, s’aplica com a recurs per reduir i evitar l’addicció i la dependència que tenen gran part de la població infantil i juvenil a aquests dispositius. Aquesta situació està arribant a l’extrem, però personalment crec que si ens trobem en aquest punt és perquè ells mateixos ens hi han deixat arribar, i han començat a actuar tard.
Van iniciar aquesta normativa, simplement reduint l’ús dels telèfons mòbils i han acabat prohibint-los per complet. Això, des del meu punt de vista, impedeix que el mètode d’aprenentatge avanci i s’actualitzi als nous temps. Encara que comptem amb els ordinadors portàtils, els mòbils ens facilitarien algunes de les nostres tasques assignades per part del professorat, ja que és una eina de treball excel·lent.
El col·lectiu d’infants, adolescents i joves han crescut amb aquestes tecnologies i, per tant, han normalitzat i interioritzat l’ús de dispositius mòbils i els fan servir de manera completament quotidiana. L’educació és un punt més, i per això no hauria de ser necessari prohibir-los, pel fet que és un aparell essencial en mesura.
Gran part del conjunt de professors i familiars de l’alumnat que aposten per prohibir els mòbils, pensen que la majoria de joves fa un mal ús d’aquest dispositiu. Potser aquest fet és cert, però el problema és que no ens ensenyen a com canviar aquest mal hàbit i únicament recorren a dir que utilitzem els telèfons mòbils inadequadament.
En conclusió, els mòbils s’haurien d’afegir com a eines de treball als centres educatius per tal de donar una ajuda més als alumnes i “afavorir” la seva educació. No seria necessari usar-lo en tots els àmbits escolars, simplement un cas d’urgència.
Entrevistem la Isabel Miquel, cap d’estudis del centre, sobre les expectatives de cara al proper curs.
Hi ha professors que es jubilaran? Qui?
Sí, al llarg del curs vinent es jubilaran dos professors. Un es jubila al desembre i l’altra al febrer.
Renovaran algun moble o alguna cosa de l’institut?
Ens encantaria poder renovar tot el mobiliari del centre, però de moment el pressupost no ho contempla. El que sí que es farà serà el que es fa cada estiu, és a dir, arreglar tots els desperfectes i pintar diferents espais del centre.
Què es farà amb el material trencat?
Arreglar-ho.
Quantes sortides estan previstes per trimestre?
Com al llarg d’aquest curs, hi haurà diverses sortides repartides durant el curs.
Hi haurà canvis de normes?
En el claustre de final de curs ( 30 de juny), serà on farem una valoració de com ha anat aquest curs i si cal fer canvis, o no, en la normativa del centre.
Quina expectativa tens sobre el pròxim curs ?
Espero que sigui molt tranquil .
Què és el que més t’ha agradat d’aquest curs?
Que aquest curs finalment hem tornat a la normalitat.
Què canviaries d’aquest curs de 3r?
M’hauria agradat que els alumnes fossin una mica més tranquils i, sobretot, que no destrossessin tant les aules.
Les aules seran les mateixes?
No ho sé. Això ho decidirem durant el mes de juliol.
1-Des de quan es fa el treball de síntesi? Quan comença?
Des de sempre, d’ençà que existeix la LOMLOE;molts anys.
Comença el proper dilluns 12 de juny i fins el dia 19 de juny
2-Quin va ser l’origen del treball de síntesi?
Segurament als anys 90 o així amb la idea de treballar amb grups, que els alumnes poguessin treballar amb les seves capacitats diferents. El seu origen, doncs, és segurament des de la Meritxell o l’Eduard Juliol que ho van idear.
3-En què consisteix el treball de síntesi? I per què s’anomena així?
Es treballa la natura i sobretot els aiguamolls de l’Empordà, però crec que aquest any ho canviarem una mica i això serà novetat. En el treball dormirem una nit de càmping a fora i amb grups de diferents classes estarem treballant sobre la natura, sobre els ODS, sobre també les cultures… És a dir, serà un max mix.
4-Com ens distribuïm els alumnes en la sortida?
Es faran grups entre tot l’alumnat de 3r d’ESO. Farem grups de 4 persones i treballarem conjuntament amb un dossier. Els dies 14 i 15 de juny anirem a un càmping de Platja d’Aro per fer activitats al Parc dels Estanys.
L’acampada al càmping Vall d’Or de Platja d’Aro, finalment sota el sol potent de juny
5-En quin tipus de transport anirem? I quantes vegades?
Atès que no hi ha autobusos, el desplaçament el farem a peu des de l’institut fins al càmping. Sortirem del port de Sant Feliu i anirem caminant per la ruta del carrilet fins arribar a Platja d’Aro.
6-Si hi hagués un problema amb el transport, tens un altre pla?
Sí, hi ha hagut problemes amb la disponibilitat dels busos, per això anem a un lloc ben a prop i fem el desplaçament a peu.
7-Si hi ha mal temps, què tens previst?
En principi no ha de fer mal temps, però, si ha de ploure molt, aleshores anul·larem la visita al parc i a la botiga. De totes maneres, les tendes són impermeables i no ens hauríem de mullar. La piscina i la platja sempre són una bona opció per no passar fred, oi?
8-Haurem de portar alguna cosa en especial?
Sí, és clar, material de càmping! Tot el que necessitem per a sobreviure una nit fora és: tenda i màrfega, capelina impermeable, aigua i menjar per a dos dies… Però també gorra i ulleres per si fa sol i tovallola de bany i estris d’higiene personal.
9-Per què aquest treball és positiu per als estudiants?
Crec que és una bona manera de posar en pràctica alguns coneixements sobre el medi natural de l’entorn més proper. És clar que a mi m’hauria agradat anar de colònies i marxar als aiguamolls de l’Empordà, però penso que també és una bona oportunitat per a saber més sobre la petjada ecològica i la sostenibilitat.
10-Tots els cursos fan el treball de síntesi? Està creat per a tots els nivells dels alumnes?
Tots els cursos fan el TdS, és a dir, de 1r a 4t. Els alumnes amb necessitats d’aprenentatge especials s’integren amb els grups per treballar conjuntament. La nota final és: “assolit, no assolit o assolit amb aprofitament”.
11-Quants dies dura aquest projecte? Què hi ha previst per cada dia?
Del 12 al 19 de juny. Ja veurem què fem!
12-Canviaries el treball de síntesi per classe ordinària?
Sí, oi tant: porta menys feina. Seria una classe diferent, però, amb jocs i activitats lúdiques per repassar els temes apresos.
13-Què es fa en cas que algú no participi?
Dossier extra i assistència a l’institut!
15-Quines matèries hi estan implicades?
Totes les matèries: és un treball interdisciplinari.
16-Es mantenen les mateixes activitats cada any?
Aquest any les hem canviat per dur-ho a terme al Parc dels Estanys.
17-Com us inspireu per crear un treball de crèdit de síntesi?
Preguntem als tutors si algú té alguna idea interessant i busquem opcions econòmicament assequibles .
18-Hi ha alguna cosa que et desagradi del d’aquest any?
No, però m’hauria agradat que el tema principal fos les cultures i la història.
19-Quins professors/es assistiran al crèdit de síntesi?
Els tutors i tutores de 3r, és a dir: Jordi, Edu i Sara i, és clar, en Manel, com a orientador i tutor de l’aula oberta.
20-I, per últim, quina és la finalitat d’aquest projecte?
La finalitat del projecte és aprendre a treballar en grup, conèixer i respectar l’entorn, i de retruc, passar-nos-ho bé i fer pinya entre els companys/es de curs. Esperem que tot vagi bé i que guardeu un bon record d’aquesta sortida.
Mar d'Escrites 